Fuente: Fuente: © Mossos d'Esquadra -
http://www.mossosdesquadra.net
La percepció que augmenta la conflictivitat a les escoles no es correspon amb les dades
 |
Conclusions de l"Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya del curs 2005-2006
* Els escolars catalans puntuen amb notable les relacions amb companys i professors.
* El nombre de casos de nens que pateixen agressions freqüents baixa: passa del 13,2% al 10,3%.
* L"assetjament es manté estable: passa del 3,1% al 3%.
* Un 12% dels alumnes catalans creuen que fumar marihuana no es perillós i un de cada tres l"ha tastat alguna vegada.
* El consum de drogues entre els escolars ha disminuït, excepte el cànnabis.
La percepció que els conflictes a les escoles augmenten no es correspon amb la realitat, d"acord amb les dades de l"Enquesta de convivència escolar i seguretat elaborada pels departaments d"Educació i d"Interior, Relacions Institucionals i Participació. Aquesta Enquesta es constitueix com a segona part de la que ja van elaborar el curs 2000-2001 [resum en PDF: 28 pàg.] i ha estat presentada avui al Parlament de Catalunya pel catedràtic de sociologia de la Universitat de Deusto Javier Elzo, que és l"autor dels informes finals en tots dos casos.
El Parlament de Catalunya va instar els dos departaments de la Generalitat a elaborar "un segon estudi enquesta sobre joventut i seguretat per poder-ne fer una valoració comparativa amb els resultats de l"estudi 2000-2001". Cal tenir en compte, però, que l"Enquesta de fa quatre anys només es referia a l"educació secundària, mentre que ara també s"hi inclou la primària.
En l"Enquesta del curs 2005-2006, els alumnes que diuen que coneixen algun company maltractat a la seva classe són el 29,5%, 5 punts més que fa quatre anys. No obstant això, quan els pregunten pel que cada un viu, no pas pel que perceben, les respostes diuen que el percentatge de nens víctima ha disminuït.
El curs 2000-2001, el 13,2% dels nois de secundària deien que eren víctimes d"accions negatives (burles, insults, amenaces o agressions) un cop a la setmana com a mínim, mentre que ara el percentatge s"ha reduït fins al 10,3%. També s"ha reduït el nombre d"alumnes que, a més de ser víctimes, pateixen psicològicament aquesta situació, és a dir, les víctimes de l"assetjament escolar (en anglès, bullying), que passen del 3,1% al 3%.
Entre l"alumnat, hi ha una tendència, els darrers anys, que baixin les accions violentes més comunes i menys greus. En canvi, el reducte d"accions més violentes que porta a terme un grup molt reduït de l"alumnat (com ara agressions físiques o amenaces) es manté al voltant de l"1% dels escolars. Els autors de l"estudi consideren que aquest fet es deu a la mediatització d"aquests casos, que fan que els alumnes més agressius tinguin més tendència a aquestes accions. I, en canvi, aquesta mateixa mediatització i la conscienciació que s"ha anat fent als instituts ha provocat que la resta moderi les actituds més incíviques i que augmenti la percepció de conflictivitat.
A secundària, els que consideren que hi ha menys disciplina de la que hi hauria d"haver a l"escola han augmentat del 25% de fa quatre anys al 36% actual. Els que creuen que hi ha la que hi hauria d"haver, en canvi, han passat dels 50,8% al 44%.
Més agressions com més dificultats de comunicació
Les dades obtingudes assenyalen una associació entre el nombre d"accions negatives que s"han patit i les dificultats de comunicació lingüística, sobretot entre els més petits. Així, l"alumnat d"origen Llatinoamericà i l"alumnat provinent de l"Estat espanyol enregistra nivells d"afectació gairebé idèntics, al voltant del 19%, mentre que els provinents d"Europa i de la resta de l"OCDE arriben al 24,4%. És a dir, entre els més petits les dificultats de comunicació generen conflicte.
A les dificultats idiomàtiques, s"hi afegeixen altres distàncies d"ordre cultural o social. En el cas de l"alumnat d"origen africà, les xifres poden resultar força més elevades: els nois i noies d"origen africà que pateixen accions negatives un cop a la setmana o més es situen al voltant del 34%.
Relacions amb companys i professors
Els escolars catalans valoren amb una puntuació de 8,4 sobre 10 la relació amb els seus companys i companyes, d"acord amb el que es desprèn de l"Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya. La mitjana de la qualificació és molt similar a l"educació primària (8,3 punts) i a la secundària (8,5 punts). Les valoracions més crítiques disminueixen amb l"edat. En general, les puntuacions són similars a les obtingudes a l"Enquesta que es va fer al curs 2000-2001.
Les relacions amb el professorat també són satisfactòries. Els resultats globals assenyalen un alt grau de satisfacció per part dels alumnes, que puntuen aquest apartat amb una nota de 7,7. No obstant això, sí que hi ha diferències significatives entre les valoracions mitjanes a primària (8,5 punts) i a secundària (7,2 punts). A secundària, les valoracions més elevades disminueixen enèrgicament, tot i que gairebé el 70% se situa per sobre dels 7 punts.
La victimització típica dintre i fora de l"escola
L"Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya (ECESC) diferencia els maltractaments entre l"alumnat i la "victimització típica". És a dir, d"una banda s"estudien els maltractaments entre iguals (l"assetjament escolar; en anglès, bullying) enregistrant el nombre de nois i noies que han patit accions negatives (microvictimització) de manera freqüent en situacions de feblesa relativa. Complementàriament, s"estudien les víctimes dels fets singulars que poden tenir importància. Amb l"edat, es tendeix a patir menys fets, però poden ser més greus. La referència ja no són llavors les vegades a la setmana sinó les vegades a l"any.
La victimització típica es manté estable
El nombre de nois i noies victimitzats, a qui han fet malbé un objecte o que han patit un furt sense que se n"adonessin, ha baixat lleugerament, del 34,1% al 32,4%. Les amenaces o els atacs amb armes per robar eren del 5% i són el 4,7%, una xifra tècnicament equivalent.
La situació pel que fa a les agressions físiques és similar. El percentatge de l"alumnat victimitzat en aquest àmbit ha disminuït en relació amb el curs 2000-2001, però els fets més greus, com ara les amenaces o atacs amb objectes per fer mal, es mantenen als mateixos nivells, de més del 3% de l"alumnat de secundària, en els darrers dotze mesos. En el cas de les agressions sexuals pot parlar-se d"una lleugera disminució, tot i que novament els casos més greus es mantenen estables.
Les amenaces o agressions a persones es mantenen estables
L"ECESC del curs 2000-2001 i la del curs 2005-2006 permeten comparar l"evolució en tres àmbits diferents: agressions verbals o físiques al professorat, als pares o a la parella. En tots tres, hi predomina l"estabilitat. Continua la tendència que es veu al llarg de l"estudi. El reducte de casos més greus no mostra diferències significatives.
Les xifres obtingudes en les dues edicions de l"Enquesta són tècnicament equivalents: agredir el professorat, 1,2% (amb lleugeres millores pel que fa a "crits" i "insults"); amenaçar o agredir la teva parella, 1,5%, i, finalment, amenaçar o agredir el teu pare o la teva mare, 2,9%. Això no obstant, l"edició de 2005-2006 va introduir una pregunta nova: amenaces o agressions a algú de fora de l"escola. Amb un 8,6% de respostes positives en aquest apartat, quedem obligats a constatar uns nivells d"agressivitat considerables en aquest punt.
Fumar marihuana és considerat, comparativament, el consum menys perillós
Un 12% de l"alumnat opina que fumar cànnabis no comporta cap perill, mentre que la xifra corresponent a un paquet de cigarretes al dia és del 5,6% i la xifra corresponent a cinc copes d"alcohol una o dues vegades a la setmana arriba al 7,4%. En xifres rodones, l"alumnat que considera molt perillós el consum setmanal de cànnabis és del 58% als 12 anys i només del 21% als 18 anys.
Un de cada tres alumnes de secundària ha tastat cànnabis alguna vegada
Els que en consumeixen un cop a la setmana o més se situen al voltant del 10%. L"edat mitjana del primer consum és de 14,1 i tendeix a disminuir.
Amb l"excepció del cànnabis, tots els consums de drogues han disminuït
Amb l"excepció del cànnabis els consums han disminuït, en alguns casos significativament, com és el cas de l"LSD (1,9 punts) i de l"èxtasi (2,4 punts).
Tipologia de l"alumnat de secundària
Tenint en compte les respostes de l"alumnat de secundària a un conjunt ampli de preguntes sobre els seus valors (32 variables), les infraccions que reconeixen i el consum de drogues, s"ha elaborat una tipologia que permet classificar-los de manera que s"assemblin tant com sigui possible als altres membres del seu grup i es diferenciïn dels membres d"altres grups.
Resum: Tipologia retinguda de l"alumnat de secundària
TIPUS ETIQUETA %
TIPUS 1:
Conductes agressives superiors a la mitjana:
Són els més violents contra les persones pròximes, els més disruptius a l"escola
i els responsables de més infraccions a l"espai públic. Agressius 1,0%
TIPUS 2:
Conductes d"aprofitament irregular superiors a la mitjana:
Són els que agafen més sovint diners a casa o productes a les botigues
sense pagar; tendeixen a infringir sense conflictivitat oberta o violenta. Aprofitats 12,2%
TIPUS 3:
Conductes de presentisme asocial superior a la mitjana:
Són el grup que reconeix relativament més danys contra el mobiliari
urbà i escolar, conducció sense permís, compravenda d"objectes robats
i baralles amb altres joves, sobretot fora de l"escola. Presentistes asocials 27,3%
TIPUS 4:
Conductes predominantment integrades i normatives:
Són els que més valoren les normes establertes, els que enregistren
menys infraccions a l"espai públic, menys violència, menys aprofitaments
il·lícits i menys actes disruptius a l"escola. Integrats 59,5% |
